Medea (a la carta) és una proposta escènica en torn al mite i la de-construcció del personatge de Medea, en la que s’obre un espai per compartir una trobada entre dos mons: la contemporaneïtat i el mite. Busca obrir un espai íntim en el que el cos sigui una eina d’anàlisi, comunicació i debat sobre la feminitat.
L’obra de Medea (a la carta) és alhora una reflexió sobre la teatralitat i la representació de la intimitat. Està estructurada en 4 peces d’uns 15 minuts de durada. Cada peça proposa diferents iconografies i arquetips que ens donen una mirada, una aproximació a Medea obrint diverses possibilitats i temàtiques que constitueixen una reflexió sobre el cos femení i el seu entorn socio-cultural.
El treball té com a referents elements textuals (Medea Material de Heiner Müller i God-Dog de Toni Cots), fílmics (Medea de Pier Paolo Pasolini i Medea de Lars Von Trier) i narratius (Las bodas de Cadmo y Armonía de Roberto Calasso). Aquests han actuat de marc per una investigació en torn a com el cos pot revelar, obrir, suggerir diferents aproximacions al llenguatge teatral i els seus territoris, amb la mirada com a punt de confluència amb el públic.
La proposta és generar un espai d’intimitat que permeti obrir noves mirades sobre el fet escènic i establir una relació amb el públic on puguem exposar i compartir les diverses temàtiques que la revisió contemporània del mite qüestiona. Es presenten dos de les peces i al final s’obre un diàleg per posar en comú impressions i reflexions que s’hagin pogut generar.
Les peces
1.
Una mirada íntima sobre la dona des del personatge.
2.
Una aproximació contemporània a la recerca de la identitat femenina a través del propi cos.
3.
Entra en la dona arcaica vinguda d’una societat matriarcal i com es contraposa a la societat actual que es projecta des de la mirada masculina.
4.
La construcció d’un cos fragmentat a través de múltiples imatges i punts de vista diversos.
Vídeo
Material extret del projecte La gent que mira de la realitzadora Neus Ballús
Foto: Judith Vizcarra